Andorre

Loi réglementant l'usage de la langue officielle
(Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial)

Le 16 décembre 1999

Principauté d'Andorre

Publiée dans le Bulletin officiel en date du 12 janvier 2000, n° 2

La présente version française de la Loi réglementant l'usage de la langue officielle est une traduction des versions catalane et castillane (espagnole). Il s'agit donc d'une version n'ayant qu'une simple valeur informative. Les chapitres et le préambule de la loi («Exposé des motifs») sont présentés dans des sections distinctes. La traduction est de Jacques Leclerc.

Exposé des motifs
Titre préliminaire (art. 1-7)
Titre I: Langue officielle (art. 8-11)
Titre II: Emploi social et public (art. 12-22)
Titre III: Éducation et sports (art. 23-24)
Titre IV: Moyens de communication sociaux et industries culturelles (art. 25-28)
Titre V: Promotion institutionnelle (art. 29-35)
Titre VI: Infractions et sanctions (art. 36-41)

Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial

Butlletí oficial amb data 12.01.2000, número 02, any 12.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre de 1999 ha aprovat la següent:

llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial

Exposició de motius

La llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels elements primordials que en defineixen la identitat. El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics. El dinamisme de la societat andorrana moderna i el indubtable interès públic que té el fet de preservar l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d'una Llei com la present.

Aquesta Llei es redacta amb l'objectiu de fer efectiu l'article 2.1 de la Constitució, que disposa que "la llengua oficial de l'Estat és el català".

El veïnatge amb dues llengües de gran abast demogràfic, la tradició de l'ensenyament a Andorra en aquestes dues llengües, la incidència dels mitjans de comunicació de masses i, més modernament, la forta immigració vinculada al creixement de l'economia i de la societat andorranes en aquestes darreres dècades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua. De fet, des de la fi del segle passat fins ara, tant el Consell General com el Govern i els comuns s'han pronunciat mitjançant ordinacions, decrets o altres disposicions relatives a àmbits diversos en favor de l'ús de la llengua oficial.

La diversitat de parlants de llengües diferents, el paper que té cada grup lingüístic dins la societat, el caràcter marcadament turístic de moltes fonts de riquesa i les relacions socials que se'n deriven i, sobretot, la facilitat de la població per expressar-se en diversos idiomes, són els factors que justifiquen la necessitat d'una regulació més àmplia com la present, que doni resposta a les qüestions exposades i que posi a l'abast de la població els mecanismes necessaris per preservar la identitat lingüística d'Andorra.

Com a llengua de l'Estat, i també com a vehicle d'expressió collectiva de la societat andorrana, el català n'ha de ser la llengua d'ús general. Aquest objectiu s'ha d'assolir amb un esperit de justícia, d'obertura i de respecte de les altres expressions lingüístiques.

La Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una relació d'integració lingüística amb Andorra.

Aquesta relació s'ha de produir des de la conservació i també la promoció dels seus valors culturals. Queda clar, doncs, que qualsevol altre grau més elevat d'integració lingüística que el que esmenta la Llei només pot ser resultat d'una opció plenament lliure de la persona, i no pot ser ni forçada ni tan sols induïda.

La voluntat integradora que presideix la Llei s'oposa decididament a qualsevol actitud d'intransigència, que només podria ser provocada per una interpretació errònia del text.

En aquest mateix sentit, la Llei, tot i que estableix sancions d'acord amb la legislació andorrana existent sobre aquesta matèria, té un objectiu positiu de promoció i es caracteritza per oferir possibilitats de rectificació pròpies per a cada cas i prèvies sempre a la sanció, la qual és considerada efectivament com el darrer recurs per al compliment de les disposicions que s'hi estableixen.

Finalment, la Llei també té en compte l'establiment de mecanismes de protecció i promoció de la variant del català pròpia d'Andorra, sense perjudici de la unitat de la llengua.

Loi réglementant l'usage de la langue officielle

Bulletin officiel en date du 12 janvier 2000, numéro 2, 12e année

Compte tenu que le Conseil général lors de son assemblée du 16 décembre 1999 a approuvé la loi suivante :

Loi réglementant l'usage de la langue officielle

Exposé des motifs

Le catalan est la langue propre du peuple andorran; par conséquent, il constitue l'un des éléments primordiaux qui en définissent l'identité. Notre langue constitue un élément fondamental de notre culture, comme le reste du patrimoine qui l'intègre, elle mérite la protection maximale que les pouvoirs publics peuvent lui offrir. Le dynamisme de la société andorrane moderne et l'intérêt public incontestable, qui font préserver l'usage de notre langue dans tous les domaines, rendent nécessaire par la présente la promulgation d'une loi.

La présente loi est rédigée avec comme objectif de rendre effectif l'article 2.1 de la Constitution, qui dispose que «la langue officielle de l'État est le catalan».

La proximité de deux langues à grande portée démographique, la tradition de l'enseignement à Andorre dans ces deux langues, l'incidence des moyens de communication de masse et, plus récemment, la forte immigration rattachée à la croissance de l'économie et de la société andorranes lors des dernières décennies peuvent en venir à mettre la vitalité de notre langue en danger. En fait, depuis la fin du siècle passé jusqu'à maintenant, le Conseil général ainsi que le gouvernement et les communes se sont prononcés au moyen d'ordonnances, de décrets ou d'autres dispositions relatives à divers domaines en faveur de l'emploi de la langue officielle.

La diversité des locuteurs de langues différentes, le rôle de chaque groupe linguistique dans la société, le caractère manifestement touristique de nombreuses sources de richesse et des relations sociales qui en découlent et, surtout la facilité de la population à s'exprimer dans plusieurs langues constituent des facteurs qui justifient la nécessité d'une réglementation plus importante comme la présente loi qui donne une réponse aux questions posées et qui met à la disposition de la population les mécanismes nécessaires pour préserver l'identité linguistique d'Andorre.

Comme langue de l'État, et aussi comme véhicule d'expression collective de la société andorrane, le catalan doit être la langue d'usage général. Il faut parvenir à cet objectif avec un esprit de justice, d'ouverture et de respect des autres expressions linguistiques.

La loi n'omet pas le droit et l'obligation des locuteurs qui ne parlent pas la langue officielle d'avoir une relation d'intégration linguistique avec Andorre.

Cette relation doit se réaliser avec la conservation et la promotion des valeurs culturelles de ces locuteurs. Il est donc clair qu'un degré d'intégration linguistique plus élevé que celui mentionné par la loi ne peut que provenir d'un choix pleinement libre de l'individu et il ne peut pas se faire ni par la force ni même par l'incitation.

La volonté d'intégration que véhicule la loi s'oppose résolument à toute attitude intransigeante, qui pourrait seulement être provoquée par une fausse interprétation du texte.

En ce sens, bien qu'elle prévoie des sanctions en accord avec la législation andorrane existante sur cette matière, la loi a un objectif positif de promotion et de caractéristiques pour offrir des possibilités de rectification propre à chaque cas et toujours préalables aux sanctions, lesquelles sont considérées effectivement comme le dernier recours pour la mise en œuvre des dispositions prévues.

Finalement, la loi tient aussi compte de l'établissement de mécanismes de protection et de promotion de la variante propre du catalan d'Andorre, sans préjudice de l'unité de la langue.

Títol preliminar

Article 1

Llengua oficial

La llengua oficial de l'Estat és el català.

Article 2

Objectius de la Llei

Aquesta Llei té per objecte el desenvolupament de l'article 2.1 de la Constitució amb les finalitats següents:

a) Garantir l'ús oficial del català.

b) Generalitzar el coneixement del català.

c) Declarar els drets lingüístics i establir-ne els mecanismes de protecció.

d) Preservar i garantir l'ús general del català en tots els àmbits de rellevància pública, en l'ensenyament, en els mitjans de comunicació i en les activitats culturals, socials i esportives.

e) Estendre la consciència social sobre el fet que el català és un bagatge cultural indispensable per al manteniment de la identitat del país.

f) Vetllar pel patrimoni lingüístic andorrà.

Article 3

Drets lingüístics generals

Tothom té dret a ser atès i correspost en català en les seves relacions orals i escrites amb qualsevol administració pública i amb les entitats i els organismes que en depenen; amb els serveis sanitaris i els serveis socials, amb els professionals liberals i els col·legis que els agrupen, amb les associacions, amb les entitats esportives i amb les organitzacions empresarials, professionals i corporatives.

Article 4

Deures lingüístics generals

1) Tots els andorrans tenen el deure de conèixer la llengua catalana.

2) Tothom té el deure d'usar la llengua catalana en els casos previstos en aquesta Llei i en la resta de l'ordenament jurídic.

Article 5

Persones jurídiques

El contingut dels articles 3 i 4 és aplicable a les persones jurídiques pel que fa a la seva activitat al Principat d'Andorra.

Article 6

Integració dels no catalanoparlants

El Govern ha de promoure els mitjans necessaris per fer efectius el dret i el deure de mantenir una relació d'integració lingüística amb Andorra de les persones d'altres grups lingüístics que hi resideixen amb caràcter permanent.

Article 7

Variant lingüística andorrana

La variant de la llengua catalana a Andorra ha de ser objecte d'estudi i protecció.

Titre préliminaire

Article 1er

Langue officielle

La langue officielle de l’État est le catalan.

Article 2

Objectif de la loi

L’objectif de la loi est la mise en application de l’article 2.1 de la Constitution, ordonnant ce qui suit :

a) Garantir l'usage officiel du catalan.

b) Généraliser la connaissance du catalan.

c) Proclamer les droits linguistiques et fixer des mécanismes de protection.

d) Préserver et garantir l'usage général du catalan dans tous les domaines de la vie publique, dans l'enseignement, les médias, ainsi que dans les activités culturelles, sociales et sportives.

e) Propager la conscience sociale du fait que la langue catalane appartient à un héritage culturel indispensable pour le maintien de l’identité du pays.

f) Sauvegarder le patrimoine linguistique andorran.

Article 3

Droits linguistiques généraux

Quiconque a le droit d'être servi en catalan dans ses rapports oraux et écrits avec toute administration publique ou toute entité administrative qui en dépend, dans les services de santé et les services sociaux, dans les professions libérales et les organisations professionnelles et les corporations, etc.

Article 4

Obligations linguistiques générales

1) Tous les Andorrans ont l'obligation de connaître la langue catalane.

2) Tous ont l'obligation d’employer la langue catalane, conformément aux cas prévus dans la présente loi et l'ensemble du système juridique.

Article 5

Personnes morales

Les articles 3 et 4 doivent être appliqués à toute personne morale qui exerce ses activités dans la principauté d'Andorre.

Article 6

Intégration des non-catalanophones

Le gouvernement doit promouvoir, par tous les moyens nécessaires, la mise en œuvre des droits et devoirs des individus appartenant à d'autres communautés linguistiques, et conserver un rapport d'intégration avec ceux-ci.

Article 7

Variété linguistique andorrane

La variété linguistique catalane d'Andorre doit faire l’objet d'études et de protection.

Títol I.

De la llengua oficial

Article 8

Llengua de les institucions públiques

1) El català és la llengua emprada per totes les institucions públiques d'Andorra d'acord amb l'ordenament jurídic. També és la llengua de les societats públiques i de totes aquelles empreses o entitats en què participen les administracions públiques. Per tant, és la llengua de:

a) Les lleis, els reglaments i tots els altres textos oficials; de totes les activitats administratives i judicials, i en general de les administracions, les societats públiques i les entitats parapúbliques.

b) Tots els documents que emanen de les administracions públiques andorranes.

c) Les relacions orals de les administracions públiques, sense perjudici de l'ús d'altres llengües en les relacions amb estrangers que no comprenguin el català.

d) Els instruments públics.

e) Els assentaments dels registres públics i els documents que s'inscriuen o que emanen d'aquests, amb les excepcions legalment autoritzades.

f) Els efectes timbrats i els impresos oficials andorrans. Excepcionalment, les administracions poden fer impresos multilingües a més del català, després de l'informe preceptiu del ministeri encarregat de la política lingüística.

g) Tots els escrits, projectes, pressupostos i documents en general adreçats a qualsevol administració andorrana. En el cas de dificultats raonables per aportar els documents en la llengua oficial, l'administració de què es tracti pot dispensar d'aquesta obligació, excepte si es preveu que seran fets públics.

2) Els paràgrafs anteriors no són aplicables a les relacions exteriors, per a les quals regeixen les normes internacionals. En aquestes relacions, les administracions andorranes s'han d'obligar a usar la fórmula de la versió en llengua catalana, escrita en paper oficial, i la seva corresponent traducció, escrita en paper blanc. La versió en llengua catalana és l'única que se signa i se segella.

Article 9

Empreses col·laboradores

1) Les empreses adjudicatàries de contractes amb les administracions públiques han d'utilitzar el català en tot allò que es relacioni amb l'execució del contracte.

2) Igualment, les altres empreses o entitats que estableixin algun conveni o col·laboració amb les administracions públiques han d'utilitzar el català en tot allo que es refereixi al conveni o la col·laboració.

3) En les bases, les clàusules, els convenis, els plecs de condicions i altres documents reguladors de concessions, les administracions públiques han de reflectir les estipulacions adequades per aplicar els apartats anteriors.

Article 10

Personal i càrrecs al servei de l'Administració

En les proves selectives que es realitzen per accedir al servei de les administracions públiques, i també per a la promoció dins d'aquestes administracions, els aspirants han d'acreditar la capacitat d'ús oral i escrit de la llengua oficial necessària per a la funció d'aquelles places.

Article 11

Actualització administrativa

Les administracions públiques faciliten el reciclatge progressiu del català del personal al seu servei. Han d'afavorir l'actualització del llenguatge jurídic i administratiu mitjançant la difusió de llibres d'estil, formularis, vocabularis i altres eines que promoguin la correcció de la llengua catalana, tot protegint la variant del català pròpia d'Andorra i n'han de prescriure l'ús obligatori.

Titre I

Langue officielle

Article 8

Langue des institutions publiques

1) Le catalan est la langue employée par toutes les institutions publiques d'Andorre, conformément au système juridique. Il est également la langue des sociétés publiques et de tous les organismes sous sa juridiction. Il est donc la langue:

a) de la législation, des règlements et de tous les autres textes officiels, de toutes les activités administratives et judiciaires, ainsi qu'en général celle de l’Administration, des sociétés publiques et organismes parapublics.

b) de tous les documents qui émanent de l’Administration publique andorrane.

c) des communications orales de la part de l’Administration publique, sans préjudice de toute autre langue que le catalan dans les communications avec les étrangers qui ne comprennent pas le catalan.

d) des documents publics.

e) des règlements des registres et documents publics qui s'inscrivent ou qui émanent de ceux-ci, avec les exceptions légalement autorisées.

f) des estampilles et des imprimés officiels andorrans. Exceptionnellement, les administrations peuvent faire imprimer des messages multilingues en plus du catalan, après le rapport obligatoire du ministère chargé de la politique linguistique.

g) de tous les documents, projets, budgets et documents adressés en général à une administration andorrane. En cas de difficultés raisonnables pour offrir des documents dans la langue officielle, l'administration concernée peut se dispenser de cette obligation, sauf ceux qui prévus à l'intention du public.

2) Les paragraphes précédents ne sont pas applicables aux relations extérieures, pour lesquelles sont régies les normes internationales. Dans ces relations, les administrations andorranes sont dans l'obligation d'utiliser le texte de la version en catalan, rédigée sur papier officiel, et sa traduction correspondante rédigée sur papier blanc. La version en catalan est la seule qui doit être signée et estampillée.

Article 9

Collaboration de la part des entreprises

1) Les entreprises bénéficiaires de contrats avec les administrations publiques doivent utiliser le catalan dans tout ce qui est en relation avec l'exécution du contrat.

2) De même, les autres entreprises ou organismes qui concluent une convention ou offrent leur collaboration avec les administrations publiques doivent utiliser le catalan dans tout ce qui se réfère à la convention ou à la collaboration.

3) Dans les règlements, clauses, conventions, cahiers de charges et autres documents régulateurs de concessions, les administrations publiques doivent respecter les prescriptions conformes à l'application des paragraphes précédents.

Article 10

Personnel et employés au service de l'Administration

Dans les tests de compétence qui sont effectués pour accéder au service de l'Administration publique, et aussi pour la promotion dans ces administrations, les candidats doivent démontrer leur aptitude dans l'usage oral et et écrit de la langue officielle nécessaire pour l'embauche dans ces postes.

Article 11

Modernisation administrative

Les administrations publiques fournissent aux personnel à leur service un recyclage progressif en catalan. Elles doivent favoriser la modernisation du langage administrative et juridique par la diffusion de publications, de formulaires, de lexiques et autres instruments qui servent à promouvoir la correction du catalan, en protégeant la variante du catalan propre d'Andorre et en prescrivant son emploi obligatoire.

Títol II.

De l'ús social i públic

Article 12

El català, llengua de les activitats públiques

1) La llengua catalana és la llengua d'ús general en totes les activitats socials i públiques.

2) En els congressos, simposis i altres actes públics de caràcter internacional es pot emprar com a llengua d'ús la llengua o les llengües que determini l'organitzador.

Article 13

Turisme

A les oficines de turisme i als organismes i establiments dedicats a la promoció turística s'atén el públic en l'idioma que faciliti la comunicació. Els opuscles i les publicacions que editin o distribueixin poden ser en qualsevol idioma, a més del català.

Article 14

Toponímia

1) La forma oficial dels topònims del Principat d'Andorra és l'andorrana, en llengua catalana. Correspon al Govern, mitjançant les disposicions adequades i d'acord amb les diferents corporacions locals afectades, la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, urbanitzacions i de les vies interurbanes. El nom de les vies urbanes el determina la corporació local corresponent.

2) Les denominacions aprovades pel Govern amb les corporacions locals afectades són les legals dins el territori andorrà, i la retolació, la publicitat, l'etiquetatge, la documentació i altres usos de les administracions públiques, de les empreses i les persones jurídiques s'hi han d'acordar.

Article 15

Noms comercials i denominacions socials, rètols d'establiment i publicitat

1) Els noms comercials, les denominacions socials i els rètols d'establiment s'han de redactar en català.

2) Tot altre rètol oficial o privat, publicitari, comercial, informatiu o de qualsevol altra mena ha de ser també redactat en català.

3) Els cartells, proclames, propaganda, prospectes, catàlegs, trameses publicitàries, anuncis, tant orals com escrits, que es difonguin o es distribueixin dins d'Andorra s'han de fer en català. En lloc secundari poden utilitzar-se expressions en altres llengües, sempre que la superfície que ocupin sigui inferior al tema principal, redactat en català.

4) S'apliquen en aquesta matèria les normes i excepcions contingudes en la Llei de noms comercials, denominacions socials i rètols d'establiment. També s'exceptuen del que prescriu l'apartat 3 els catàlegs, cartells i prospectes editats a l'estranger i que es distribueixin des de l'estranger.

5) S'exceptuen del que preveu l'apartat 3 els missatges adreçats exclusivament a un grup lingüístic diferent del català en qualsevol camp de les seves relacions internes.

6) Tota la publicitat comercial i els cartells editats i distribuïts a Andorra dels cinemes, els teatres, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública han de ser redactats en la llengua oficial, sense perjudici dels títols i les denominacions en altres llengües.

Article 16

Etiquetatge i altres textos

Les etiquetes, les instruccions, la garantia i els altres escrits inserits en els productes elaborats, fabricats, envasats o etiquetats al Principat i distribuïts en el seu territori destinats al consum interior han de contenir tots els textos almenys en la versió catalana, la qual no pot ocupar un lloc secundari. En poden quedar exceptuats els productes de consum elaborats a Andorra en ús de llicències i franquícies estrangeres, o forma contractual similar, quan per la seva natura hagin de tenir el mateix o similar etiquetatge que els elaborats en altres llocs. Les condicions que han de regir aquestes excepcions es regularan per reglament.

Article 17

Establiments turístics i de restauració

Tots els hotels, restaurants, bars, cafeteries i altres establiments d'hoteleria i restauració han de redactar els menús, les cartes, les llistes de preus, l'oferta de serveis i qualsevol altre imprès o informació pública en català. També poden fer-ho en lloc secundari en qualsevol altra llengua.

Article 18

Equipaments socials

1) El personal que presta serveis sanitaris o socials té el deure de conèixer i d'expressar-se en la llengua oficial, sense perjudici de l'ús d'altres llengües quan sigui necessari per a l'atenció dels usuaris que no comprenguin el català.

2) El Govern pot autoritzar excepcions al paràgraf anterior per raons d'interès públic.

3) En els equipaments socials destinats a infants i joves la llengua de comunicació és la catalana.

4) El paràgraf 1 també és d'aplicació als centres penitenciaris i a les relacions amb els interns.

Article 19

Transport públic

A tots els serveis de transport públic, els impresos, els avisos i les comunicacions internes i als usuaris, tant verbals com escrites, s'han de fer en català, llevat de les indicacions que els vehicles porten de fàbrica i sense perjudici de l'ús d'altres llengües en l'atenció individualitzada dels usuaris.

Article 20

Personal que presta servei al públic

1) Per tal de fer possible l'exercici dels drets lingüístics previstos a l'article 3, totes les empreses establertes a Andorra han de posar els mitjans per garantir l'atenció al públic en català.

2) Aquesta obligació és especialment exigible a professionals lliures o treballadors autònoms, al personal sanitari i personal de serveis socials, i als establiments turístics i comercials.

3) Sense perjudici del que preveuen els paràgrafs anteriors, el Govern pot condicionar reglamentàriament l'autorització per a l'exercici de determinades professions a l'acreditació prèvia del coneixement de la llengua oficial.

Article 21

Comunicacions per altaveu

1) Les comunicacions per altaveu als establiments comercials i a les societats públiques del país es fan en català tot i que s'hi pot afegir la traducció a les llengües que siguin necessàries per a la bona comunicació.

2) Aquesta prescripció s'estén als centres esportius, a les discoteques, a les estacions d'esquí, als concerts, als espectacles, i a qualsevol altre indret o activitat oberts al públic.

3) S'exceptuen del que preveu l'apartat 2 anterior els missatges adreçats exclusivament a un grup lingüístic diferent del català en qualsevol camp de les seves relacions internes.

Article 22

Contractes i altres documents

1) Qualsevol part interessada té l'obligació de contractar en català i rebre en aquest idioma els contractes de treball, els contractes anomenats d'adhesió i els contractes normats.

2) Les entitats financeres, d'assegurances o qualsevol altra que elabori impresos i formularis destinats als clients i als proveïdors, han de disposar d'exemplars en llengua catalana dels documents esmentats.

3) Quan els documents contractuals a què es refereixen els apartats anteriors emanin d'empreses no andorranes, es complirà el que prescriu aquest article amb l'entrega d'una traducció. És vàlida la clàusula que estableixi que, en cas de discrepància, preval la redacció en la llengua original.

4) Tothom ha de redactar i té dret a rebre, les comandes, les factures, els pressupostos, els rebuts, els projectes i, en general, la documentació pròpia de la contractació mercantil, en català.

 

Titre II

Emploi social et public

Article 12

Le catalan, langue des activités publiques

1) Le catalan est la langue d'usage général dans toutes les activités sociales et publiques.

2) Dans les colloques, symposiums et autres événements publics à caractère international, l'emploi de la langue ou des langues d'usage est  déterminé par l'organisme concerné.

Article 13

Tourisme

Dans les offices de tourisme et autres services consacrés à la promotion du tourisme, la langue qui facilite davantage la communication est employée. Les brochures et publications publiées ou distribuées par ces bureaux peuvent être rédigées en une autre langue en plus du catalan.

Article 14

Toponymie

1) La forme officielle des noms de lieu de la principauté d’Andorre est en catalan. Le gouvernement détermine, en accord avec les corporations locales concernées, les noms officiels des territoires, villes, banlieues ou routes interurbaines. Les noms de rue sont fixés par les sociétés locales concernées.

2) Ces noms approuvés par le gouvernement, en accord avec les sociétés locales concernées, sont reconnus légalement dans le territoire andorran, alors que l’étiquetage, la publicité, la documentation et autres emplois de l’administration publique, des entreprises et des personnes morales doivent être adaptés.

Article 15

Noms des commerces et raisons sociales, affiches des magasins et publicité

1) Les dénominations commerciales, les raisons sociales et les enseignes de magasin doivent être rédigées en catalan.

2) Tout autre document public ou privé, publicitaire, commercial, informatif ou manuscrit doit être rédigé en catalan.

3) Les affiches, proclamations, publicités, brochures, catalogues, documents publicitaires, annonces, tant oraux qu’écrits, émis ou distribués en Andorre, doivent être rédigés en catalan. Les expressions dans les autres langues peuvent être employées aussi longtemps qu'elles n'occupent pas une plus grande surface que le texte principal en catalan.

4) Les exceptions au présent règlement correspondent aux normes fixées dans la Loi sur les noms commerciaux, raisons sociales et affiches d’établissement. Les exceptions prescrites au paragraphe 3 sur les des catalogues, brochures et prospectus correspondent à la documentation rédigée dans un pays étranger.

5) Les exceptions au paragraphe 3 correspondent exclusivement à toute information adressée à un groupe linguistique différent du catalan dans ses communications internes.

6) La publicité commerciale et les affiches publiées et distribuées dans les salles de cinéma, théâtres, salles de spectacles ou tout autre manifestation culturelle doivent être rédigées dans la langue officielle, sans préjudice des titres ou dénominations dans les autres langues.

Article 16

Étiquetage et autres textes

Les étiquettes, instructions, garanties et autres documents insérés dans les produits manufacturés, fabriqués, emballés ou étiquetés dans la Principauté et distribués à travers son territoire et destinés à la consommation intérieure doivent tous au moins être rédigés en version catalane, laquelle ne peut pas occuper un espace secondaire. Peuvent être exemptés les produits de consommation élaborés à Andorre sous autorisation d'une licence et d'une franchise étrangère, ou sous une forme contractuelle similaire, lorsque par leur nature ils doivent avoir le même sujet ou un étiquetage semblable à ceux élaborés en d'autres endroits. Les conditions qui doivent régir ces exceptions seront mises au point par règlement.

Article 17

Restaurants et établissements touristiques

Les hôtels, restaurants, bars, cafétérias et autres établissements d’hôtellerie et de restauration doivent rédiger en catalan leurs menus, listes de prix, offres de service et tout autre imprimé ou toute information publique. Ils peuvent aussi le faire en une autre langue de façon secondaire.

Article 18

Services sociaux

1) Les membres du personnel offrant des services sociaux ou des services de santé sont dans l'obligation de connaître et d’utiliser eux-mêmes la langue officielle, sans préjudice d'utiliser d’autres langues lorsque c’est nécessaire pour ceux qui ne connaissent ni ne comprennent le catalan.

2) Le gouvernement peut autoriser des exceptions au paragraphe précédent pour des raisons d’intérêt public.

3) Pour les équipements sociaux destinés au enfants et aux jeunes, la langue de communication est le catalan.

4) Le paragraphe 1 tombe sous la responsabilité des centres de détention dans leurs relations internes.

Article 19

Les transports publics

Dans tous les services de transports publics, les imprimés, avis et communications internes et publiques, tant à l'oral qu'à l’écrit, doivent être rédigés en catalan, sauf pour les indications que les véhicules sortis de l'usine, sans préjudice d'employer d'autres langues à l'attention personnelle des utilisateurs.

Article 20

Personnel offrant des services au public

1) Dans la mesure du possible pour l’exercice des droits linguistiques prévus à l’article 3, toute entreprise établie à Andorre doit offrir les moyens pour accorder une assistance publique en catalan.

2) Cette obligation est spécialement nécessaire pour les professionnels  et les ouvriers autonomes, le personnel des services sociaux et services de santé, ainsi que dans la publicité et les établissements touristiques.

3) Sans préjudice des dispositions prévues aux paragraphes précédents, le gouvernement peut autoriser par règlement dans l'exercice de plusieurs professions une accréditation prévue pour la connaissance de la langue officielle.

Article 21 

Communications par haut-parleurs

1) La communication par des haut-parleurs dans les établissements commerciaux et sociétés publiques de l'État doit se faire en catalan, bien qu'elle puisse aussi être faite dans une toute autre langue s'il est nécessaire d'établir une meilleure communication.

2) Cette disposition doit également être appliquée dans les centres sportifs, discothèques, stations de ski, salles de concert et de spectacle ou toute autre activité publique.

3) Font exception au paragraphe 2 les messages adressés exclusivement à un groupe linguistique différent du catalan pour ses relations internes.

Article 22

Contrats et autres documents

1) Toute partie partenaire est dans l'obligation de dresser les contrats en catalan et de recevoir dans cette langue les contrats de travail, contrats d'adhésion et autres contrats.

2) Les agences financières et agences d'assurance qui rédigent des imprimés adressés à leurs clients doivent aussi avoir des copies de ces documents en catalan.

3) Lorsque les documents contractuels auxquels réfèrent les paragraphes précédents émanent d'entreprises non andorranes, une traduction doit être remise afin de respecter les dispositions du présent article. Est valable la clause qui établit que, en cas de divergence, prévaut le texte de la langue originale.

4) Tous doivent écrire et ont le droit à recevoir en catalan des commandes, contrats, factures, estimations, reçus, plans et, en général, toute documentation liée au commerce.

Títol III.

De l'educació i l'esport

Article 23

El català, llengua de l'educació

Tot el que fa referència a la llengua en l'àmbit educatiu es regula per la legislació específica en aquesta matèria i pels convenis internacionals establerts.

Article 24

Altres centres

El català és, així mateix, la llengua instrumental de les entitats esportives i de les guarderies o llars d'infants. Es pot recórrer a l'ús auxiliar individualitzat d'altres llengües a l'efecte de facilitar la comunicació i l'aprenentatge del català.

Títol IV.

Dels mitjans de comunicació social i les indústries culturals

Article 25

Llengua dels mitjans de comunicació social

1) La llengua emprada als mitjans de comunicació d'Andorra, tant en la programació com en la publicitat, és l'oficial.

2) Quan intervenen en un programa o emissió persones que s'expressen en llengües diferents de la catalana, és facultatiu de traduir o subtitular aquestes intervencions, però ha de fer-se per a totes de la mateixa forma.

3) No obstant el que prescriu l'apartat primer, els mitjans de comunicació poden tenir programes o seccions en una llengua diferent de la catalana, en les condicions que reglamentàriament es determinin.

Article 26

Difusió

Les administracions públiques han d'afavorir i promoure la presència del patrimoni lingüístic d'Andorra en els mitjans de comunicació propis.

Article 27

Correcció lingüística

Tots els organismes i les empreses que treballen en el camp dels mitjans de comunicació, siguin quines siguin les seves característiques, han de garantir la correcció en l'ús de la llengua.

Article 28

Promoció, espectacles i edició

Amb la finalitat d'impulsar i difondre la llengua oficial, les administracions públiques han de fomentar:

a) La signatura d'acords o convenis de col·laboració amb les empreses, els organismes i les associacions dels sectors implicats, per potenciar la producció i la difusió de premsa, llibres, productes impresos, productes audiovisuals o informàtics o altres que es puguin crear, en català.

b) L'exhibició, venda o lloguer, en qualsevol mitjà audiovisual, de pel·lícules, curts i documentals en versió catalana o subtitulada en català, que tindran prioritat per damunt de còpies en d'altres llengües.

c) El teatre, els espectacles i qualsevol altra manifestació cultural pública en la llengua oficial.

Titre III

Éducation et sports

Article 23

Le catalan, langue de l’éducation

Tout ce qui fait référence à la langue dans le domaine de l’éducation est réglementé par une législation spécifique en la matière et par des accords internationaux établis.

Article 24

Autres centres

Le catalan est également la langue de communication des organisations sportives ainsi que des écoles maternelles et les garderies.  Il est possible de recourir à l'emploi individuel d'appoint des autres langues dans le but de faciliter la communication et la connaissance du catalan.

Titre IV

Moyens de communication sociaux
et industries culturelles

Article 25

La langue des moyens de communication sociale

1) La langue employée dans les moyens de communication d'Andorre, tant dans leur programmation que dans leur publicité, est dans la langue officielle.

2) Lorsqu’un intervenant dans un programme ou une émission s’exprime dans une autre langue que le catalan, il est possible de traduire ses propos ou de présenter des sous-titres.

3) Nonobstant ce qui est énoncé dans le paragraphe 1, les moyens de communication peuvent avoir des émission ou des parties d’émission dans une langue différente du catalan en vertu des conditions énoncées dans la réglementation prévue.

Article 26

Diffusion

Les administrations publiques doivent favoriser et promouvoir la présence du patrimoine linguistique andorran dans leurs propres moyens de communication.

Article 27

Correction linguistique

Tous les organismes et les entreprises qui travaillent dans le domaine des moyens de communication, quelles que soient leurs caractéristiques, doivent garantir l'usage correct de la langue.

Article 28

Promotion, spectacles et éditions

Dans le but d’aider et de promouvoir la langue officielle, les administrations publiques doivent encourager:

a) La signature des conventions de collaboration et d'accords avec des entreprises et autres compagnies du secteur afin de promouvoir la production de volumes, journaux, imprimés, produits informatisés et audio-visuels ou autres en catalan.

b) Lors de la présentation, la vente ou la location dans tout média électronique, de films et de documentaires dans une version catalane ou sous-titrée en catalan, la priorité sera accordée au respect de ces copies en d'autres langues.

c) Le théâtre, les spectacles et toute autre manifestation culturelle publique sont dans la langue officielle.

Títol V.

De la promoció institucional

Article 29

Foment i altres mesures

1) Sense perjudici dels drets i els deures previstos en l'ordenament jurídic, les administracions públiques han de fomentar l'extensió de l'ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives i de qualsevol altra mena.

2. Entre altres mesures, les administracions:

a) Poden establir subvencions, premis, guardons o acords de col·laboració, per a les iniciatives en favor de la llengua que vagin més enllà de les obligacions que estableix aquesta Llei.

b) Han d'afavorir l'ús del català en la informàtica i les noves tecnologies.

Article 30

Altres mitjans per a la difusió de la llengua

1) Sense perjudici dels drets i els deures establerts en aquesta Llei, el Govern ha de posar a disposició de tota la població els mitjans per aconseguir els objectius que es desprenen d'aquesta Llei.

2) Especialment són obligacions del Govern a través dels ministeris competents:

a) Regular les titulacions que acreditin els coneixements de català, tenint en compte les necessitats i les peculiaritats andorranes.

b) Promoure l'ensenyament del català i la correcció lingüística a les empreses i les entitats que ho sol·licitin, mitjançant l'oferiment de cursos i la correcció de textos curts.

c) Elaborar un mapa sociolingüístic d'Andorra que serà revisat periòdicament per tal d'adequar a la realitat la planificació i la política lingüístiques i, alhora, de valorar la seva incidència en el progressiu coneixement, ús i correcció de la llengua oficial.

d) Crear la consciència sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua oficial per part de tots els ciutadans no catalanoparlants. Amb aquesta finalitat, el Govern ha d'establir i aplicar mecanismes de planificació lingüística, que incloguin campanyes i altres actuacions específiques per afavorir l'ús de la llengua oficial en àmbits on és insuficient.

Article 31

Equipaments i activitats culturals i esportives

Les administracions públiques han de promoure l'expressió i les iniciatives en llengua catalana, tant al país com a l'exterior; han d'impulsar equipaments com ara biblioteques, videoteques, centres culturals, museus, arxius, acadèmies o altres, i han de promoure activitats culturals, especialment en el camp de la producció literària, de l'expressió cultural popular, dels festivals i de les indústries culturals en general.

Article 32

Planificació lingüística

1) El Govern assumeix la planificació, l'organització, la coordinació i la supervisió del procés de difusió de l'ús de la llengua oficial del país.

2) El Govern encarrega al ministeri competent en política lingüística la coordinació de les responsabilitats sectorials que puguin correspondre als altres ministeris en aquesta matèria, i segueix les actuacions relacionades amb la llengua que duguin a terme altres administracions i entitats.

Article 33

Organismes encarregats de la política lingüística

1) El Govern ha de tenir un òrgan encarregat de la política lingüística, i dotar- lo dels mitjans necessaris per dur a terme les seves funcions.

2) El Govern, a través d'aquest òrgan, s'encarrega de la coordinació entre els ministeris que exerceixin competències amb repercussió en la política lingüística, amb les finalitats següents:

a) Proposar al Govern els plans d'actuació lingüística.

b) Examinar els projectes per al desplegament o la reforma d'aquesta Llei que presenti el ministeri competent en política lingüística, i fer-hi propostes.

c) Exercir la coordinació de les actuacions en aquesta matèria.

d) Supervisar el seguiment de l'aplicació d'aquesta Llei.

3) Es crearà, també, una comissió administrativa composta per un o més funcionaris del ministeri encarregat de la política lingüística i del ministeri encarregat de l'educació, i un funcionari de cada comú, a fi de coordinar la política lingüística del Govern amb la dels comuns. Aquest òrgan no té competències executives, sinó únicament deliberants i consultives.

4) Així mateix, les administracions públiques poden crear consorcis, fundacions o altres entitats que tinguin com a finalitat l'extensió de l'ús de la llengua.

Article 34

Autoritat lingüística

1) En les qüestions relatives a la normativa, l'actualització i l'ús correcte de la llengua es considera criteri d'autoritat l'establert per l'òrgan a què es refereix l'article 33.1 d'aquesta Llei i tothom s'hi ha d'ajustar.

2) L'òrgan encarregat de la política lingüística ha de fer les propostes i establir els mecanismes que siguin necessaris prop de les institucions de la llengua catalana encarregades d'establir i actualitzar la normativa a fi que la varietat andorrana, i en general nord-occidental, de la llengua catalana tingui més presència en les decisions sobre l'estàndard oral i en els diccionaris.

Article 35

Cooperació internacional

1) El Govern i els altres poders públics, a fi de mantenir i desenvolupar relacions específiques en favor de la llengua oficial:

a) Han de promoure l'intercanvi i la cooperació en tots els àmbits de la cultura, de l'educació, de la formació professional i de la formació permanent per a adults.

b) Han d'afavorir acords i convenis de col·laboració amb les universitats i altres organismes estrangers a fi de garantir un desenvolupament global òptim de la llengua oficial.

2) El Govern ha de concloure acords, tractats, convenis o altres actuacions en marcs internacionals, per fomentar-hi la presència de la llengua oficial.

Titre V

Promotion institutionnelle

Article 29

Encouragements et autres mesures

1) Sans préjudice des droits et obligations prévus dans la réglementation, les administrations publiques doivent promouvoir l’emploi du catalan dans les activités commerciales, publicitaires, culturelles, les associations, les sports ou tout autre type d’activité.

2) Entres autres mesures, les administrations publiques:

a) Peuvent prévoir des fonds, prix, récompenses ou accords de collaboration, pour toute initiative favorisant la langue catalane au-delà des obligations énoncées dans la présente loi.

b) Doivent aussi promouvoir l'emploi du catalan en informatique et dans les nouvelles technologies.

Article 30

Autres moyens pour la diffusion de la langue

1) Sans préjudice des dispositions prévues dans la présente loi, le gouvernement doit fournir à la population les moyens appropriés pour l'accomplissement des buts énoncés dans ladite loi.

2) De manière particulière, les obligations du gouvernement par ses ministères compétents sont:

a) De réglementer les qualifications concernant la connaissance du catalan.

b) De promouvoir l’enseignement du catalan et la qualité linguistique en sollicitant les entreprises par le moyen d’offres de cours et de révision de textes courts.

c) D'élaborer une carte sociolinguistique d'Andorre, qui sera périodiquement mise à jour afin d'adapter à la réalité la politique et la planification linguistiques et, en même temps, évaluer son incidence dans la connaissance progressive, l'usage et la correction de la langue officielle.

d) De susciter la sensibilisation publique sur l'importance de la connaissance et l'emploi de la langue officielle de la part des locuteurs non catalanophones. À cette fin, le gouvernement doit établir et appliquer des mécanismes de planification linguistique, qui comprennent des campagnes publicitaires et autres activités spécifiques destinées à favoriser l'emploi de la langue officielle dans des domaines où elle est d'emploi insuffisant.

Article 31

Activités et équipements culturels et sportifs

Les administrations publiques doivent promouvoir l'expression et les initiatives en catalan à Andorre, ainsi que dans les participations étrangères. Elles doivent aussi créer des équipements tels que des bibliothèques, vidéothèques, centres culturels, musées, archives, académies ou autres moyens destinés à promouvoir les activités culturelles, spécialement dans le domaine de la littérature, de l'expression folklorique et de l'industrie culturelle en général.

Article 32

La planification linguistique

1) Le gouvernement assume la planification, l’organisation, la coordination et la supervision des procédés de diffusion de la langue officielle du pays.

2) Le gouvernement confie au ministère responsable de la politique linguistique la coordination des responsabilités des autres domaines relevant de sa juridiction, afin de suivre de près les activités menées par d'autres organismes ou administrations.

Article 33

Organismes chargés de la politique linguistique

1) Le gouvernement doit disposer d'un organisme responsable de la politique linguistique doté de moyens nécessaires pour assurer ses responsabilités en matière de langue.

2) Grâce à cet organisme, le gouvernement assure la coordination entre les divers ministères qui exercent les compétences et la supervision de la politique linguistique, ainsi que les buts visés:

a) Proposer au gouvernement des objectifs d’actualisation linguistique.

b) Étudier les projets connexes et les réformes de la présente loi qu’il présente aux ministères responsables en matière de politique linguistique.

c) Assurer la coordination des activités en cette matière.

d) Superviser l’application des dispositions de la présente loi.

3) En outre, le gouvernement créera aussi une commission administrative composée d’un fonctionnaire par ministère pour coordonner la politique linguistique du ministère responsable de l’éducation, ainsi qu’un fonctionnaire du «cadre commun», afin de coordonner la politique linguistique du gouvernement. Un tel organisme n’a pas de compétence exécutive, mais uniquement consultative.

4) En cette matière, les administrations publiques peuvent créer des consortiums, fondations ou autres entités ayant pour but de finaliser la promotion de l’usage du catalan.

Article 34

Autorité linguistique

1) Dans les questions relatives à la norme, l’actualisation et l’usage correct de la langue sont considérés comme des critères d’autorité établis par l’organisme concerné à l’article 33.1 de la présente loi.

2) Cet organisme est aussi responsable de la politique linguistique afin de proposer et déterminer les moyens nécessaires propres aux institutions de la langue catalane responsables de déterminer et d’actualiser la norme afin que la variété andorrane, en général la variété occidentale du catalan du Nord, puisse être représentée dans les décisions concernant la norme orale et les dictionnaires.

Article 35

Coopération internationale

1) Afin de maintenir et de développer des conditions spécifiques en faveur de la langue officielle, le gouvernement et autres pouvoirs publics:

a) Devront promouvoir les échanges et la coopération dans tous les domaines de la culture, l’éducation, la formation professionnelle et la formation permanente destinée aux adultes.

b) Devront favoriser les accords de coopération avec les universités et autres organismes étrangers afin de garantir le développement optimal en faveur de la langue officielle.

2) Le gouvernement devra conclure des accords, traités, conventions et tout autre type d'action en matière internationale, afin de promouvoir la présence de la langue officielle.


 

Títol VI.

De les infraccions i les sancions

Article 36

Infraccions sancionables

1) Constitueixen infraccions susceptibles de sanció administrativa les contravencions al que preveuen els articles 8, 9, 12, 14.2, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25 i 27 d'aquesta Llei, o als reglaments que els despleguin.

2) Les infraccions esmentades a l'apartat precedent poden ser lleus, greus o molt greus.

3) Són infraccions lleus les contravencions al que preveuen els articles 14.2, 22 i 27.

4) Són infraccions greus les contravencions al que preveuen els articles 8, 9, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 i 25, i la reincidència en una infracció lleu en el termini d'un any a comptar de la data de fermesa de la sanció.

5) És infracció molt greu la reincidència en una infracció greu en el termini de tres anys a comptar de la data de fermesa de la sanció.

Article 37

Responsables de les infraccions

1) En el cas d'infraccions comeses en l'exercici d'una activitat comercial, industrial o de serveis, n'és responsable la persona física o jurídica que figura com a titular al Registre de Comerç.

2) Si es tracta d'infraccions comeses en l'exercici d'una professió liberal, n'és responsable el titular de l'autorització.

3) Si es tracta d'activitats clandestines, n'és responsable el propietari real de l'empresa i, si aquest no es podia determinar, qui n'aparegui al capdavant.

4) Si es tracta d'infraccions comeses en exercici d'una activitat concedida per una administració pública, n'és responsable el titular de la concessió.

Article 38

Sancions

Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades per aplicació de les mesures següents:

a) Infraccions lleus: reprensió privada per escrit o multa d'un import màxim de 20.000 PTA

b) Infraccions greus: multa de 20.001 fins a 200.000 PTA

c) Infraccions molt greus: multa de 200.001 a 500.000 PTA

2) Les sancions porten sempre aparellada l'obligació de retirar, esmenar o substituir el rètol, el producte o el text, segons el cas, a càrrec de les persones que en són responsables. Si no ho fan en el termini que hagi establert la resolució sancionadora, el Govern ha de procedir a l'execució forçosa a càrrec de les persones infractores.

3) En el cas d'entitats o activitats subvencionades o finançades per qualsevol administració, les sancions per les infraccions d'aquesta Llei relacionades amb l'objecte de l'aval, el crèdit o l'ajut poden consistir també en la reducció d'aquests en cas de falta greu, o en la seva retirada o el seu rescabalament en cas de falta molt greu.

4) La quantia de la multa, dins dels límits previstos, es gradua procurant assolir l'adequada proporcionalitat entre la infracció i la sanció. A aquest efecte, serveixen de criteris la gravetat de la pertorbació produïda en els drets dels ciutadans, l'existència de perjudicis materials o econòmics, la transcendència social o l'interès públic afectat, el benefici econòmic que perseguia obtenir l'infractor, i la mala fe, la culpa o la negligència.

Article 39

Procediment sancionador

1) Els òrgans competents per a la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors són els d'inspecció competent en l'àmbit sectorial en el qual s'hagi comès la infracció, i en qualsevol cas també ho és l'òrgan encarregat de la política lingüística a què es refereix l'article 33.1.

2) Quan es tracti de retirar o d'esmenar rètols, etiquetes o qualsevol altre text, i en tots aquells altres casos en què resulti possible corregir els fets constitutius d'infracció, en incoar l'expedient sancionador, l'òrgan que l'acorda ha de donar a l'expedientat un termini raonable per fer-ho. En aquests casos, l'expedient s'ha de sobreseure si l'infractor corregeix els fets sancionables d'acord amb aquesta Llei dins el termini concedit.

3) La instrucció de l'expedient es regeix pel Reglament regulador del procediment sancionador.

4) Les infraccions comeses pels funcionaris i el personal al servei de les administracions són sancionades d'acord amb el procediment i la normativa sancionadora específics.

Article 40

Òrgans competents

Els òrgans competents per a la resolució dels expedients sancionadors són els següents:

a) Per a les infraccions lleus, el director del qual depengui l'òrgan governamental encarregat de la política lingüística a què es refereix l'article 33.1.

b) Per a les infraccions greus i molt greus, el ministre encarregat de les funcions generals de política lingüística.


Article 41

Terminis de prescripció

Les infraccions a què fa referència aquesta Llei prescriuen al cap de sis mesos, les lleus; al cap d'un any, les greus, i al cap de dos anys, les molt greus. El termini de la prescripció comença a comptar en el moment en què conclouen els fets constitutius d'infracció, i s'interromp des del moment en què s'incoa l'expedient sancionador contra l'infractor.

Disposició addicional énica.

Desplegament

1) El Govern és autoritzat per desplegar reglamentàriament aquesta Llei.

2) El Govern ha de dictar les disposicions necessàries per garantir l'ús del català en les activitats relacionades amb les seves competències. Així mateix, les corporacions locals ho han de fer en l'àmbit de llurs competències, d'acord amb aquesta Llei i amb la resta de l'ordenament jurídic.

Disposicions transitòries

Primera

Les administracions públiques organitzaran cursos de formació adreçats específicament al personal destinat a un lloc de treball que comporta relació directa amb el públic i que no té el coneixement del català suficient per atendre'l amb normalitat.

Segona

Les empreses disposen d'un termini de dos anys, a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, per destinar a l'atenció al públic el personal amb el coneixement del català necessari per atendre amb normalitat el servei que li és encomanat, d'acord amb el que preveu l'article 20 de la Llei.

Tercera

Mentre no s'aprovi la toponímia a què fa referència l'article 14 de la Llei, es declaren topònims oficials tots els que figuren a l'obra "Geografia i diccionari geogràfic d'Andorra", editada pel Consell General el 1977.

Quarta

Les empreses que tinguin un volum documental considerable disposen de dos anys, des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, per efectuar les traduccions oportunes.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions que s'oposen a aquesta Llei.

Disposició final.

Entrada en vigor Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de 15 dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 16 de desembre de 1999

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra

Joan Marti Alanis
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra

Titre VI

Infractions et sanctions

Article 36

Infractions susceptibles de sanctions

1) Constituent des infractions susceptibles de sanctions administratives les violations prévues aux dispositions des articles 8, 9, 12, 14.2, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25 et 27 de la présente loi et aux règlements qui y sont rattachés.

2) Les infractions mentionnées au paragraphe précédent peuvent être considérés comme mineures, graves ou très graves.

3) Constituent des infractions à la loi les violations prévues aux articles 14.2, 22 et 27.

4) Constituent des infractions graves les violations prévues aux articles 8, 9, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 et 25, et la répétition de toute infraction mineure, à partir d’un an à compter de la date de la dernière sanction..

5) Constitue une sérieuse violation de la loi la répétition d’une infraction grave à partir de trois ans en date de la dernière sanction.

Article 37

Responsabilité des infractions

1) Dans le cas d'infractions commises dans l'exercice d'une activité commerciale, industrielle ou d'une activité relative aux services, est responsable la personne physique ou morale qui figure tel qu'il est indiqué dans le Registre du commerce.

2) S'il s'agit d'infractions commises dans l'exercice d'une profession libérale, le titulaire est responsable de l'autorisation.

3) S'il s'agit d'activités clandestines, le propriétaire réel est responsable de l'entreprise et, si celui-ci ne peut pas être identifié, celui qui  apparaît en tête.

4) S'il s'agit d'infractions commises dans l'exercice d'une activité accordée par une administration publique, le titulaire est responsable de la concession.

Article 38

Sanctions

1) Les sanctions sont appliquées selon le type d'infraction à la loi:

a) Infractions mineures: montant maximum de 20 000 pesetas (environ 100 $ US).

b) Infractions graves: entre 20 001 et 200 000 pesetas (env. 100 à 1000 $ US).

c) Infractions très graves: plus de 200 001 à 500 000 pesetas (env. 2700 $US).

2) Les sanctions entraînent toujours l'obligation de retirer, modifier ou remplacer le panneau indicateur, le produit ou le texte, selon le cas, à la charge des responsables. S'ils n'agissent pas dans le délai qui a établi la résolution de sanction, le gouvernement doit procéder à l'exécution forcée à charge des personnes en état d'infraction.

3) Dans le cas d'activités ou d'organismes subventionnés ou financés par une administration, les sanctions pour les infractions à la présente loi en rapport avec l'objet de l'approbation, de l'accréditation ou de l'aide peuvent aussi entraîner la diminution de ces dernières en cas de faute grave, voire leur retrait ou leur limitation en cas de faute très grave.

4) La somme de l'amende, dans les limites prévues, est graduelle en essayant d'atteindre la proportion adéquate entre l'infraction et la sanction. À cet effet, servent de critères la gravité de la faute produite contre les droits des citoyens l'existence des préjudices matériels ou économiques, l'importance sociale ou l'intérêt public concerné, le bénéfice économique recherché pour découvrir le contrevenant, sa mauvaise foi, sa faute ou sa négligence.

Article 39

Procédures sanctionnées

1) Les organismes compétents pour l'analyse et l'instruction des dossiers disciplinaires sont ceux des inspecteurs compétents dans le cadre sectoriel dans lequel l'infraction est commise, ainsi que l'organisme chargé de la politique linguistique à laquelle se réfère l'article 33.1.

2) Lorsqu'il s'agit de retirer ou de modifier des panneaux indicateurs, étiquettes ou tout autre texte, et dans tous les autres cas pour lesquels il s'avère possible de corriger les faits constitutifs d'une infraction, en entamant le dossier de sanction, l'organisme qui prend la décision doit accorder à celui qui le demande un délai raisonnable pour le faire. Dans ce cas, le dossier doit être suspendu si le contrevenant corrige les faits punissables dans le délai accordé en accord avec la présente loi.

3) L'instruction du dossier est régie par le Décret réglementant la procédure de sanction.

4)
Les infractions commises par les fonctionnaires et le personnel au service des administrations sont sanctionnées en accord avec la procédure et la réglementation relatives aux sanctions spécifiques.

Article 40

Organismes compétents

Les organismes compétents pour la résolution des mesures disciplinaires sont les suivants:

a) Pour les infractions mineures, le directeur de qui dépend l'organisme gouvernemental en matière de politique linguistique, qui est mentionné à l'article 33.1

b) Pour les infractions graves et très graves, le ministre responsable de qui dépend les fonctions générales de la politique linguistique.

Article 41

Prescription finale

Les infractions mentionnées dans la présente loi prescrivent après une période de six mois pour les cas mineurs, d'un an pour les cas sérieux ou deux ans pour les cas très sérieux.

Disposition additionnelle unique

Mise en oeuvre

1) Le gouvernement a l'autorité pour la mise en oeuvre de la présente loi.

2) Le gouvernement doit établir les dispositions nécessaires pour garantir l'usage du catalan dans les activités en relation avec ses compétences. De façon similaire, les sociétés locales doivent entreprendre la même fonction en vertu de la présente loi et le reste des règlements juridiques.

Dispositions transitoires

Première

Les administrations publiques organiseront des cours de formation adressés spécifiquement au personnel destiné à un poste de travail comportant une relation directe avec le public et qui n'a pas la connaissance suffisante du catalan faire affaire avec le public de façon normale.

Deuxième

Les entreprises disposent d'un délai de deux ans, à compter de la date d'entrée en vigueur de la présente loi, afin de destiner à l'attention du public du personnel ayant la connaissance nécessaire du catalan destinée à assurer de façon normale le service qui lui est confié, en accord avec ce que prévoit l'article 20 de la loi.

Troisième

Tant que la toponymie mentionnée à l'article 14 de la présente loi n'est pas approuvée, la toponymie officielle correspond à celle incluse dans le livre Geografia je diccionari geogràfic d'Andorra [Géographie et dictionnaire géographique d'Andorre], publié par le Conseil général en 1977.

Quatrième

Les entreprises qui ont une quantité considérable de documents disposent de deux ans pour effectuer les traductions appropriées, à partir de l'entrée en vigueur de la présente loi.

Disposition dérogatoire

Toutes les dispositions la présente loi deviennent obsolètes.

Disposition finale. Entrée en vigueur

La présente loi sera mis en application dans les 15 jours après sa publication dans le Bulletin officiel de la principauté d'Andorre.

Casa de la Vallée, le 16 décembre, 1999.

Francesc Areny Casal,
Administrateur général

Nous, les co-princes, sanctionnons et promulguons la présente loi et ordonnons sa publication dans le Bulletin officiel de la principauté d'Andorre.

Jacques Chirac,
Président de la République française,
Co-prince d'Andorre

Joan Marti Alanis ,
Évêque d'Urgell,
Co-prince d'Andorre

Dernière mise à jour: 23 mars 2023

Page précédente

 

Principauté d'Andorre

Accueil: aménagement linguistique dans le monde